Mentalitat internacional a l’IB

Els professors parlen molt de la mentalitat internacional, però què és exactament?

Us convidem a llegir l’article de Carolyn Savage aparegut al blog de la comunitat de l’IB.

La majoria de les escoles tenen la seva pròpia definició del que significa tenir una mentalitat internacional. S’han redactat polítiques, s’han desenvolupat currículums i s’han programat esdeveniments especials als calendaris acadèmics, però què entenem exactament per “mentalitat internacional”? En poques paraules, la mentalitat internacional es pot definir com la capacitat d’entendre, respectar i valorar les diferents cultures, celebrar la diversitat i saber que les diferents perspectives tenen molt que aportar.

La mentalitat internacional ens permet treballar en harmonia amb companys de tot el món i beneficiar-nos d’una gran diversitat de coneixements i experiències. Promou el respecte, fomenta la col·laboració i porta als alumnes a desenvolupar nivells elevats d’empatia i compassió.

Els següents són els set indicis d’un individu amb mentalitat internacional:

  • Coneixement, comprensió i apreciació de cultures diferents
  • Major consciència de si mateix
  • Major empatia
  • Capacitat de treballar amb companys de diferents orígens
  • Coneixement i comprensió profunds de les qüestions globals
  • Capacitat de veure’s a si mateix com un ciutadà global responsable
  • Destreses lingüístiques

Com a conseqüència de la globalització i l’augment de la mobilitat de la població, les comunitats s’estan convertint en gresols culturals d’extraordinària riquesa. Una vegada vaig treballar en una escola on hi havia persones de 68 nacionalitats diferents. El plurilingüisme cada vegada és més comú, i molts alumnes de col·legis internacionals acaben l’escola primària parlant tres o més llengües.

Els beneficis de la mentalitat internacional en altres països són evidents, però com es manifesta això en la vida d’uns pares del Regne Unit? Realment els seus fills necessiten desenvolupar aquest tipus de mentalitat? En una paraula: sí. Els seus fills estan creixent en un món cada vegada més interconnectat, on els viatges a l’estranger, la vida en altres països i les empreses multinacionals estan a l’ordre del dia. Fins i tot encara que decideixin quedar-se en el Regne Unit durant la major part de la seva vida professional, treballaran amb persones de tot el món i hauran de ser capaces de col·laborar eficaçment amb altres cultures. Les ofertes d’ocupació solen especificar destreses lingüístiques a més de les habilitats tradicionals necessàries per al lloc, i els diferents sectors demanden activament empleats plurilingües. Aquesta demanda no solament es presenta a l’hora de cobrir llocs en empreses multinacionals, sinó que cada vegada és més freqüent en sectors com l’atenció mèdica, els cossos policials, l’educació, el servei al client i els serveis socials, en els quals els empleats atenen a persones diàriament. Els anys d’interval i els viatges a l’estranger es valoren positivament en un currículum, doncs demostren capacitat d’adaptació, flexibilitat i habilitats de col·laboració.

La política global, les qüestions ambientals que afecten a tothom i els moviments migratoris a gran escala entre continents s’han convertit en part del nostre dia a dia. Si volem que els nostres fills es formin com a pioners i capdavanters d’un canvi global positiu, llavors la mentalitat internacional es converteix en un imperatiu indiscutible.

Un estudi recent realitzat per ACS International Schools i la IB Schools and Colleges Association (IBSCA) suggereix que, encara que els “A-levels” (nivell avançat) són més adequats per desenvolupar un coneixement disciplinari profund, l’IB és pioner pel que fa a la indagació independent i la mentalitat internacional. “Tenint en compte la situació actual, les diferències més evidents i potser més significatives entre els dos programes estan relacionades amb ‘promoure una perspectiva global’, aspecte en el qual el Programa del Diploma (PD) va rebre la millor qualificació (‘bé o molt bé’) del 97 % dels enquestats. En el cas dels “A-levels”, solament el 7 % va atorgar aquesta qualificació”. Font: FE News.

Llavors, què pot fer per ajudar als seus fills a desenvolupar una mentalitat internacional? Encara que l’exploració de nous països i cultures és sens dubte una de les millors maneres de desenvolupar la comprensió d’aquests, no és necessari que inverteixi tot el seu pressupost en vacances; hi ha moltes coses que es poden fer a casa. Per obrir la porta a noves i fascinants cultures, gaudia llegint històries de tot el món amb els alumnes de les meves classes. En un entorn d’aprenentatge segur i estimulant, aquestes històries convidaven a la discussió i a l’exaltació de les nostres similituds i diferències, fomentaven l’empatia cap a altres éssers humans i despertaven l’interès i la curiositat sobre el món que ens envolta.
També poden veure junts pel·lícules estrangeres o documentals del món, col·laborar com a voluntaris en refugis locals, participar en labors ambientals i visitar llocs de culte propers. I si sempre ha volgut aprendre una nova llengua però mai ha trobat el moment, per què no ho intenta ara amb els seus fills? Els avantatges del plurilingüisme són extraordinàries. Llegeixi aquest article (en anglès) per conèixer més detalls sobre com l’aprenentatge de noves llengües pot millorar les habilitats cognitives i el benestar mental.
El nostre món és un lloc cada vegada mes complex. El multiculturalisme està a l’ordre del dia i, gràcies als mitjans socials, els avantatges de la vida internacional poden arribar a totes les llars perquè els nostres fills les explorin. Animi’ls a parlar sobre el seu món i la seva percepció de la realitat. És la mateixa realitat que perceben els nens que viuen a Brasil, Cambodja, Rússia o Orient Mitjà?
No seria la vida molt avorrida si tots penséssim de la mateixa manera?

Aquesta publicació va aparèixer originalment en The Huffington Post. Carolyn Savage és una entusiasta de l’educació i ha tingut el privilegi de dedicar més de 15 anys de la seva vida a treballar amb nens de tot el món, als quals ha ajudat a convertir-se en ciutadans globals actius i responsables. Com a “nena de la tercera cultura”, coneix a fons la transformació de l’educació internacional. Va ser mestra del Programa de l’Escola Primària (PEP) i actualment continua treballant per desenvolupar la comprensió dels diferents currículums dissenyats per oferir als alumnes la millor educació possible en un món en constant evolució.