Una gran experiència

Sóc Marta Grau, la mare de la Georgina de 3r. d’ESO, m’agradaria explicar-vos una gran experiència que he tingut oportunitat de viure a l’escola.

Tot va començar un dia amb una trucada de l’ Alaitz. Ella em va preguntar si volia col·laborar assistint a una classe del laboratori de 3r. d’ESO….i si volia pensar en una idea per treballar el tema dels òrgans dels sentits que estaven estudiant, però sobretot em va dir que es tractava de compartir una estona agradable tots junts .
El primer instint va ser dir que SÍ de seguida, però a mesura que passaven els dies ja no ho tenia clar, molts dubtes em veien al cap: què podíem fer? Què podia ser entretingut i didàctic per adolescents de 14 anys? i ,òbviament, tenint present la sorpresa que representaria per tots els alumnes tenir una mare de la classe al laboratori.
Després de parlar per telèfon i e-mail amb la Alaitz explicant-li els meus interrogants, decidim fer una dissecció del cap d’un xai, ja que podran observar tot el que estan estudiant. Ens sembla una idea interessant i arriscada alhora, tot i que serà molt gràfic per ells. La motivació extraordinària de la professora fa que jo també m’emocioni cada vegada més amb la idea de fer aquesta activitat.Al final, arriba el dia en qüestió, dia complicat de tràfic, arribo molt just a l’escola, però la Alaitz em rep amb un gran somriure, cosa que em tranquil·litza, perquè si us sóc sincera estava una mica nerviosa de quina seria la reacció dels alumnes.

En un moment preparem per parelles la sala del laboratori per la dissecció, cada parella té preparat tot el material, bates, mascaretes, guants…com uns professionals!
L ‘Alaitz em diu que va a buscar els alumnes i em quedo uns minuts sola al laboratori, aquí m’entren unes enormes ganes de començar i alhora uns nervis interiors que tot surti bé. El que més ganes tinc és veure la reacció d’ells ….els interessarà el que hem preparat?Piquen a la porta i ja estan aquí….entren tots amb cares de sorpresa quan em veuen, sobretot la meva filla que es pensava tenia reunió de tutoria, tot són somriures i cares de complicitat…. Aleshores es preparen tots ràpidament amb les bates, guants, i es col·loquen per parelles sense haver de dir res més. Comença l’aventura….. la professora em presenta amb gran entusiasme i somriure, uns segons de dubte apareixen en la meva ment, no sé què dir…. però començo a explicar-los que han de buscar tots els òrgans sensorials que trobin en el cap del xai…. i em sorprèn gratament les ganes i entusiasme que hi posen.Vaig passant per les diferents parelles d’alumnes explicant-los algunes parts del cap, ells em fan preguntes, els ajudo en certes parts de la dissecció , però en general haig de dir que em va captar veure la gran col·laboració que van mostrar tots els alumnes en l’activitat, l’interès que tenien en algunes parts de la dissecció de l’ull ,sobretot quan van descobrir el cristal·lí , alguns inclús van extraure les dents perquè estaven molt interessats en descobrir com eren fora de la mandíbula,…… si he de definir–ho en una sola paraula : ENCANTADA d’haver participat!

Ens passa l’hora volant, no me’n adono i l’ Alaitz ens diu que és hora de recollir, tots ells arreglen ràpidament el laboratori. Marxen ja els alumnes a la classe, jo estic tant contenta i emocionada que quasi ni m’he acomiadat d’ells. La meva ment desitja que els hagi agradat i hagin trobat interessant la dissecció.

L’Alaitz em demana que baixi a la classe de 3r. d’ ESO un moment i quan entro a la classe tots els alumnes em donen les gràcies per haver estat amb ells al laboratori, jo em quedo sense paraules un altre vegada…..la meva veu emocionada, sense poder dir massa cosa els dono les gràcies a ells per haver compartit aquella hora junts .
En el meu interior penso en aquells nens, que tenien 3 anys ( quan vam venir a l’escola) i s’han convertit en uns adolescents entranyables i madurs.
Tal i com havíem parlat abans de tot amb l’Alaitz, es tractava de compartit una estona junts i passar-ho bé, però ara ja puc dir-vos que ha superat moltíssim les meves expectatives i que ha estat:
UN DIA INOBLIDABLE!

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A L’ALAITZ I A L’ESCOLA PER LA OPORTUNITAT!

Marta Grau